domingo, 27 de septiembre de 2009

MAL PAS DE TRAVIL, tan cercano y tan desconocido

De nou sortida familiar per anar a conèixer aquest sector proper a Berga. En el següent enllaç trobareu tota la info actualitzada de com arribar, vies, etc..

http://skalada.wordpress.com/the-works/resena-del-malpas-de-travil/

Només afegir que és mereixedor del xupete verd ja que les peques hi han estat de conya:




La Imma ha tornat a escalar, aqui la teniu fent la Peu de moix 6a:




A la Laia la hem penjat de la corda per culumpiar-se i s'ho ha passat pipa:





M'ha sortit l'Agonia d'hora baixa 7a+ molt bona de conti amb romillos. Després he provat la Fot-li pel dret 7b a on no m'ha sortit el crux, que sembla ser una bici olímpica i rara. I per acabar la Casserres 7a, molt bona, que no m'ha sortit ni al tercer pegue i la deixo pendent per la pròxima visita.

Bon lloc, m'ha recordat molt a Baldellou. Tant pel tipus de roca com pel paissatge. Sort que aquí el grau és més humà i l'equipament més generòs!

domingo, 20 de septiembre de 2009

ALFANHUI, de nou a fer "herejías"

Baixem contents amb el Sellares per la Canal dels Avellaners després d'haver escalat l'Alfanhui a la Paret de Patriarques. I és que cinc anys sense fer cap via llarga és molt de temps i la veritat és que necessitava una bona motivació per tornar al terreny d'aventura. I creia que l'havia trobat en el "lliure en paret"...

La via ja l'havia feia 12 anys i no m'en recordava de res. Tan és així que fa un setmana vam fer-li un pegue però no vem trobar ni la via. Primer en vem posar a la Manyos-Casanoves després a la Prisma per acabar al Prohibitivo fent totxos. Després vem estar estudiant millor les ressenyes i sembla ser que la via començava més amunt.
Un altre dia vem fer sessió doble. Primer totxos al Prohibitivo i després vem anar a còrrer fins a St. Geroni per baixar pels Avellaners i localitzar la via.

Finalment va arribar el dia del anhelat reencuentro. Un dia fred i "tapadot" però amb bon pronòstic. Al fer material a Santasesi una altra cordada ens pregunta si cal tant material per l'Alfanhui. I és que portem un bon arsenal d'artilleria pesada. He rescatat de les golfes els camalots i els aliens. Els hi he fotut un raig de "3 en 1" i cap a la tàpia.
Pugem per la canal i ens trobem a una cordada mítica i clàssica on les hi hagi: l'Hita i l'Edu. Després de tants anys segueixen somiant i trobant noves línies per tot arreu. Ara ja van amb taladro però amb l'estil carcterístic dels Verneda Climb.
Anem a l'ataque a veure aquests 7a+ i 7c com se les gasten. Però aviat prenc conciència de que això és terreny de senseis. LLegiu l'encertada descipció que en fa el blog (districtedelesbruixes):

"El segon llarg deixa la fisura principal què és torna molt terrossa per cavalcar sobre una de secundaria una mica més saludable.De cop, ens trobarem amb un diedre bastant arrogant que acabarà desplomant sobre dels nostres caps.L´amic diedre però esta cosit de burils,els A2´s han quedat equipats amb el pas de les cordades (deixa´n així un museu de pitons de totes les èpoques) i molt de tant en tant,amic esportiu.. trobarás el parabol o speed necessari per pujar amb seguretat.Per cert; 7a+ dificíl de encadenar,ja que la roca és bastant tova i trencadissa a la part superior del llarg."




Ja no me'n recordava les escàrpies amb filferros i els burilillos rovellats. Ah maria! Quin pànic. Sort que els "A0" olímpics no s'obliden i permeten solucionar els trams més cabrons. Després vaig resolent passos però la por escènica és massa gran per rendir en condicions. Amb algun pegue més aquest llarg pot sortir. I de premi reunió penjada amb ambientasso. Puja el Sellares i obre en artifo i sortidetes obligades el següent llarg. La primera vegada que fa servir els estreps. El fred es fa notar i començo el llag gelat. No entenc el primer pas, bueno avia'm que hi ha més amunt. Pues más de lo mismo, roca bona, zero magnesi, crucigrama total... No rasco bola. S'ha d'estar molt bregat pel largo, duro y en libre. O fotre-li molts pegues fins a deixar blanquet tot l'esperó de Patriarques, je, je..

Sort que ja us he enredat a uns quants per anar fent pegues, i com diu el Sellares "Amb lo guapa que és la via no et costarà enredar gent per fer la via" i com deia el Picazo en la Bíblia montserratina "imprescindible".

Ens veièm per Patriarques abans de que nevi...

sábado, 5 de septiembre de 2009

GRAVERA, o el xupete verd de referència



La Laia volia anar a fer un picnic i aprofitem per anar a passar el dia en aquest familiar sector del berguedà. I familiar per ser, paraules textuals de la Imma, la definició de xupete verd. (els papis ja sabreu de que us parlo).



Sols es fa una mica llarg el pateo per la pista en pujada i carregats com a mules. Després les vies són bonotes, d'uns 15/20 metres d'alt generalment d'escalada en placa tèsnica.
El dia ens ha acompanyat i hem tingut sol radiant amb temperatures prou confortables. Per escalar a l'estiu, massa calor, caldria esperar a les 16 hores que li toca l'ombra a la part dreta però a aquella hora les guileretes necesitaven una bona siesta de tornada cap a casa.
Els darrers dies perseguint pops per les profunditats dels oceans m'han deixat les llemes tendres, sent el més destacable l'AMANTS DEL RIS 7b al segon pegue. Tornarem que si està de conya...