De forma casual, hem reorganitzat el Komando Entrecot per una visitilla ràpida de dia i mig a Siurana que fa quatre anyets que no visito. En la alineació hi ha el Domencus, el Morer i el qui escriu aquesta crònica. Així, sols a lamentar d'aquell històric komando que recorria els peus del Ventoux, la baixa no justificada de l'Oscar.
Un primer dia ventós es fa decantar pel sector de l'Esperó de Primavera on sembla que podrem estar més arresserats. Hi ha força gent però podem calentar prou tranquils. Després anem a el Menjapindules 7b on els tres no fallem, se sent dir però, que algun va més sobrat que d'altres. Enfi que amb això ja ens hem gunyat la nostra dosi diària de suc de civada!! Però encara en volem més i amb la idea de buscar something harder, anem a espategar a la Mandragora 7b+ que queda lliure en aquell precís moment. Aquesta ja la coneixia de 10 anys enrera quan li vaig donar uns peguillos. El Domenecus també l'havia tocat. Quin viot de 38 metres i amb un pas obligat a l'alçada de la quarta xapa. Aquests pegues ens tenen entretinguts una bona estona. La millor actuació l'ha firmat el Morer que, inexpicablement, patina a l'avantpas i ja no para fins d'alt. Tinc el privilegi de poder-li donar el darrer pegue abans que m'agafin els cucuts ja que la tarda ja no dóna per més. I amb la pressió de no poder defraudar als compis ofereixo una bona lluitada amb encadene final. Llàstima que amb mitja hora més de llum hi havia un nou hat trick.
I ara que ja hem fet la gana és l'hora d'anar al vertiable motiu de la nostra trobada: l'entrecot. Prèvi, a l'hora de sopar i com no podia ser d'una altra manera celebrem els triumfos del dia a base de suc de civada. Sort que ja tenim les secors de la gola una mica recuperades quan el cambrer ens ho comunica: "No tenim entrecot, ha de ser xuletón o...". Pues que siguin tres de xuletón però amanit amb vi de la terra que per algo estem al priorat. Un bon digestiu per ja sortir del bar per la porta gran, el Komando segueix en forma, i a buscar un racó pa furgonear.
El segon dia, s'aixeca tapadot i gris. I anem a parar al Campi qui pugui sense ressenyes ja que l'anhel.lada guia encara no ha sortit. Sols tenim alguna referència puntal i d'entrada ens trobem sols al sector? Fem una fisura traidora de 6b+ que ens desperta de cop. I després a la que resulta ser la Gamba gamba 7b, on el Domenecus veu la padrina per desxifrar els passos. El Morer i servidor no perdonem i la fem molt ben teledirigits.
Més tard, i ja amb el cel amenaçador provem la Gurungos 7b de la old school. El Domenec es baixa del crux, avui no té el dia o segons ell "no me déis mas de beber". I després, en el meu torn començo a saltar en ple crux i no passo de cap manera. Les llemes encesses: fire on your fingers. Hi ha una regle amb un tacte asquerós o no m'hi quedo. A falta de punch bones són les trampes i amb un pas d'estreps i llançament de cinta a la xapa aconsegueixo passar. Aquests recursos no són massa vistosos, i menys a ple Campi, però solen ser eficients. Un parell més com aquesta i cauré al lado oscuro del bastó màgic tan de moda en els temps que corren. Obligada la seqüència!
Sols he trobat una foto del "Fe i valor" que sembla que també se les van tenir amb aquest viot del Campi:
Que la nostra camara oficial segueix tenint problemes de bateria que no permeten lluiments fotogràfics.
Enfi que comença a plovisquejar i optem per fer una retirada a temps a l'espera d'un vertiable entrecot.
PD- Però d'aquells au roquefort...
