I aquesta mateixa sort és la que avui m ha permes caçar el darrer canto a la Cagamànecs i passar un repóker al poker que ja tenia sobre la taula.
Poc a poc, han anat caient aquestes cinc vies de 35 metres que sota la meva modesta opinió són de les millors del Vermell en el seu grau. Un autèntic repóker que no és de negres ni tampoc d'assos, jo el deixo en jotes.
L´únic inconvenient és que sols hi ha dues entrades per les cinc vies la qual cosa dificulta els asedios en cas d'overbooking. Adjunto comentaris del Tranki amb els graus actuals i les estrellites de la guia michelin:
NO REPAPIEGIS: 7c. "Bidits poc profunds, resistència amb un pas més dur al mig. Peus clau en un mur desplomat on es navega a dreta i esquerra d'un esperonet estrany. Compte amb la segona xapa un cop es separa de la Pau Barrios, costa de mosquetonejar la cinta i la caiguda pot ser dolenta. Bonica. UN cop controlada l'aleje entrant a reunió no té secret." Llàstima o sort de la repisa que parteix la via en dos. (***)
PAU BARRIOS 7c+: "Dura i difícil. Assegurances allunyades. Un cop controlada ja no té tant de secret però a vista et jugues una bona castanya. A diferència de la resta del sector aquí calen dits forts. Inici amb un dinàmic on si ets baixet acabes volant peus, a canto boníssim, bloqueigs durs i pas de placa desplomada on peus i dits apreten a mort quan ja vas petat..un cop superat el crux cal anar sense dubtar fins al xape..un excalèxtric no serveix, quan vas al rotpunkt no es xapa fins que s'arriba al canto bo. OJO A LA SORTIDA..serà 6c però no es pot caure...En moltes referències es cota de 7c+...Per mi és la més exigent del sector" Llàstima o sort de la repisa que parteix la via en dos. (***)
EL VIANANT 7c. "Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic." (***)
EL NÒMADA 7b+. "Via guapa però burra burra. El pas és molt exigent amb els corresponents "rebots" per consolidar el moviment. Sortida atlètica i "airejada". UN cop encadenada no és de les que repeteixes..per si de cas..." I per mi hi ha una frase cèlebre de l'autor de Fe i Valor per una altra via però que en aquest cas també és molt apropiada "a la guia nova de 7b+, pero que demanem entre tots una rectificació publica a la plaça de la vila amb l'alcalde present de la més que necessaria recotació a 7c". Almenys és la que més pegues m'ha costat de totes i sempre casi casi. Fins que un dia vaig encertar i poder finalment tatxar. (***)
CAGAMÀNECS 7c+. "Més dura que la seva veïna, de la qual és "variant" de sortida. " Potser és la menys famosa del repartori però de la mateixa categoria de les altres. Sols li sobren els dos últims metres de roca més dolenta. Aquesta encanvi m'ha semblat suau pel grau proposat, i tampoc sóc l'únic que ho opina. Hi ha un primer crux amb potencial caiguda guarra sobre una rampa. Es pot resoldre de diverses maneres però cap realment fàcil. Més amunt s'arriba a un repòs molt bo i un nou bloc que també es pot resoldre de diverses maneres inclús amb escaqueo. Per sort aquesta vegada, per raro que sembli, he mantingut la rectitud ètica i he pujat recte. Que m'he de començar a guanyar el cel i alliberar-me d'aquesta tendència espontania al escaqueo. (***)
