sábado, 15 de agosto de 2015

Ralgui, el primer 8a de la Vall de Ribes

Pues si que ha plogut molt i han passat molts anys d'ençà que vaig ajudar a equipar les primeres vies d'esportiva per Ribes de Freser. En aquella época erem molt joves i inexperts però tot i així vem anar equipant totes de vietes per les parets més properes la majoria a cop d'espitador. Inclús les línies més díficils les vem deixar per equipar a l'espera que algun Lolo ho fes.
Anys després he resdescobert aquestes zones i equipat alguna coseta nova. La darrera via, sita en el sector conegut com Baell Nord, és la Ralgui. Una via amb una primera secció molt més hard que les seves veïnes i una part superior molt més tranquila. És la de més a l'esquerra, i com les altres en escalada en placa sobre regles. La vaig estar provant però aviat vaig veure que calia un púgil més bregat en la vuitena dimensió. Per això després de fortes negociacions i fent una gran esforç econòmic, aquesta editorial es va fer amb els seveis d'un diestro de cops mortífers. Provinent de zona de vinyes, i endurit en mil combats. Sap de primera mà el que són els vuitens ja que n'ha tocat de tota la gamma. I com a la seva mascota, la Neula, li vem prometre un bon jaç i tota mena de carantonyes. Pues clar, al final va accedir a fer una visita a aquestes contrades. Tan abandonades a la mà de Déu en el que tema d'escalada es refereix. L'Steve, era el nostre home, l'únic que es podia enfrontar a aquell projecte. Portava ja un temps ben entrenat per alguns "sparrings" amb bons cops amagats. I així fou com embogit per totes aquestes circunstàncies es va plantar a peu de via per lliurar el combat. Però una mala apreciació del rival va fer saltar la sorpresa. Va rebre una ristra de cops que no sabia ni d'on queien i al final el van acabar tombant. Així, enrabiat per la aquella derrota, va fer un entreno rigorós al més pur estil superguerrers. I així , es va convocar un nou combat. On aquesta vegada sí, d'una manera sòlida i una seriè de cops 1,2 1,2. Va aconseguir tombar la via i firmar la FA (first ascent) de la que a dia d'avui, és el primer i únic 8a de la Vall de Ribes. Per la resta de púgils sols ens queda l'honor d'intentar firmar la no menys preuada FR (first repeat) mai tan ben retribuida però nogensmenys gratificant.

sábado, 1 de agosto de 2015

La trompada ¿? a les Saleretes North

Aquest estiu tan calurós ens ha obligat a refugiar nos pel ripollès on almenys per les nits s'està fresquet. I al rondar per allí, m'he trobat escalant buscant les sombres i racons fresquets. Un d'aquests és el Toll per uns, Saleretes Nord pels altres. Motivat amb alguna via recentment equipada. Poc a poc, s'ha anat tatxant tot quedant el project Ni un pèl de pèl a l'esquerra de tot (en la foto). Motiu pel qual vaig animar-m'he a equipar una nova línia que tenia clixada sita a la dreta de la Hi ha més panxa que bou 7b+ per on el muret més desploma. Jejeje, total que primer és un sòcol de tres xapes per lo roto, repisa i tres xapes pel desplom amb passos físics. Curta però contudent, una més per incrementar l'oferta del racó. I com aquell famós sopar d'estiu que aconseguí aglutinar a més de 20 efectius, on entre el ramat sorgí un espontani. Va demanar el braçalet de capità i a la trompada!! Sense cap coneixement no va deixar titre con cabeza. La resta sols va poder pendre nota d'aquella gran actuació, que sense cap dubte mereixadora d'un nom de via. Respecte al grau, ja dirà qui la faci. A ple estiu too much for my body.