lunes, 5 de septiembre de 2016

Papa va!! 7b al Toll (Saleretes Nord) a Gombreny

Aquesta línia ja feia dies que la mirava. La primera en arribar a la pared. Es veia una placa totalment llisa amb poques possibilitats de ser escalada. I durant anys ocupat repetint l'oferta existent en el lugar. I una vegada amb el Game Over totpoderós vaig poder finalment tirar la corda per allí. La primera impressió no va ser massa bona, després una segona tirada de corda més a la dreta. I la cosa ja pintava millor. Tot i així la roca no és tan bona i noble com semblava a primera vista.



Així que vinga a sanejar picant com un cabrón. Mitja pared a terra i vaig deixar la corda per seguir picant en una nova ocasió. I així seguiren els treballs de demolició, obligant-me a posar xapes en llocs potser no massa lògics però més sòlids.

Després durant el primer dia de feina de respall més detall i de guixaire major acompanyat per les meves filles va sortir el nom de la via. Quan elles ja hasta la coronilla de rondar per peu de via, van respondre a la pregunta de com es deia la via amb un: "Papa va!!" per fotre el camp corrents.
Després ja amb més calma i he tornat per firmar la First Ascent, i una renovació per dos anys del contracte amb els meus sponsors favorits. Lluny de ser la més guapa del lugar, quedarà pels coleccionistes de setens.

viernes, 3 de junio de 2016

El rostollaire compulsiu 7a+, als Cingles de Xaloc Esquerra, COLLBATÓ

Segurament molts de vosaltres ni tan sols us sona el nom d'aquest sector montserratí. No us faci vergonya, no perdreu la condició de montserratins empedernits. El mateix que escriu no tenia ni idea de la seva existencia, però me'n va parlar l'Albert, autèntic doctorat en el coneixement de la muntanya i els seus secrets.

Així hi vem anar a fer una matinal exploradora i vem començar per escalar les vies existents que ens van semblar prou interessants dintre de la categoría de sector d'interés local. Cal mencionar que a part de la via ressenyada a la guia n'hi ha quatre més equipades pel Genís, Marcel i amics. I que tindrem ombra fins quasi les 15 hores.

I també vem veure una possible nova línea. Una vegada aconseguida l'autorització l'hem equipat i ha quedat prou interessant. I el nom com no podia ser d'altre manera, i intentant buscar alguna cosa nova i inèdita: "El rostollaire compulsiu".   Us deixo una mica de croquis del que hi ha.

CINGLE DE XALOC ESQUERRA

1-Manguta 6c,15 mts, Equipada: I. López, A.Marco y Genís. Entrada amb un parell de remades amb canto i un pas de bloc. Després seguim en escalada en placa sobre roca molt abrassiva. *
9
2- ¿? 6b, 20mts, Equipada: Genís, Marcel i amics. Dues opcions d'entrada, la clàssica i evident pel terreny fácil fins arribar a l'alçada de la tercera. L'altre opció més enrebuscada és per les xapes amb el flanqueig a l'esquerra, una mica més difícil que l'evident. Després un pas de placa i arribem a una zona amb roca més delicada i un darrer tram més vertical. **

3- ¿? ¿?, 20 mts Oberta: Genís, Marcel i amics. Es tracta d'una fissura d'autoprotecció i juntar-se més amunt amb la via nº2. Cal dur Friends mitjans. Aquesta no la vem fer.

4- ¿? 6c+, 18 mts, Equipada per Genís, Marcel i amics. Entrada per la xorrera característica, algún forat i pas a bloc. Després una zona més fácil i un final d'escalada vertical on ja es nota la pila. ***

5- ¿? 7a, 18 mts, Equipada per Genís; Marcel i amics. Entrada per una zona vermellosa amb bon canto. Algun paset en el flanqueig a esquerres. Després la zona fácil per arribar al repòs comú amb la via nº 4. Després travessa aérea cap a la dreta i varios passos que li donen un punta de pila adicional. També es pot fer la sortida encara més a la dreta per un parell de parabolts d'un projecte, la dificultat és la mateixa però queda una mica raro. **

6-El rostollaire compulsiu 7a+, 15 mts, Equipada per Albert Cantenys i Robert Guilera. Un primer tram amb un passet dur, un bon repòs i un bloc final que dóna el grau. **

lunes, 16 de mayo de 2016

Els aborígens 7c+, a la Cova de l'Arcada; MONTSERRAT

Curiosa l'estampa que vam viure amb l'Oskar no fa masses dies un dia per les Bruixes ilerdenses. Gaudint del solet d'hivern. I patint les famoses vies per alguns catalogades com a  6b+ de xapa a xapa, o dit d'altra manera de les vies que no tenen res de díficil. Ens vem trobar que del munt de gent allí presents els únics catalinos eren servidors. La qual cosa deuria fer certa gràcia a tots els guiris que per alli rondaven. I ben aviat, ens van començar a donar conversa i bon menjar. Amb lo qual, en mostra d'agraïment, nosaltres responiem amb simpàtiques bromes i sútils comentaris per guanyar-nos més suculentes recompenses.

A sobre van arribar algunes pubilletes més, molt simpàtiques elles. I sols vem poder oferir un bonic espectacle de caigudes al pur estil Local Hero. Que segons sembla va acabar d'agradar molt a les impressionades tibadores. Vamos, que la cosa pintava genial. Com aquell dia d'anys enrera que vaig aconseguir lligar de nit. I em quedava un jocker sota la màniga, el número que mai falla: un famós repós de genoll sense cap neopreno ni genollera de protecció.

A la qual cosa tota tota aquella gent habituals del degotallisme els semblava sorprenent i més quan van veure tot el genoll ferit i ensangrantat. I mentre m'ensenyaven els seus inventillus per evitar tan dolorossos pràctiques vaig respondre que a naltros no ens calien tanta mariconada, vaya, que érem uns aborígens del lugar.

Dies més tard els mateixos Aborígens, després d'algunes jornades de feina, vem equipar una nova línia a Montserrat a la Cova de l'Arcada, sita a l'esquerra mateix de la Onions and the grailers i tb d'uns 30 metrillos. Una línia que feia temps que teníem clitxada però que ha calgut esperar a l'aixecament de la moratòria per poder aconseguir el permís per equipar. Inicialment proposada de 8a en la FA del Pau Augé. Després es va trencar una regletilla sortint més canto, i queda proposada de 7c+ en la FR del que escriu aquestes línies.

Una via que ens ha costat 100 euritos. Així que esperem estar recompensats d'alguna manera. D'entrada sols s'accepten comentaris postius dels futurs repetidors mentre pagueu deliciosos sopars. Tampoc oblideu un petit detallito, com una birra per cada pegue que li feu. Així que aneu i divertiu vos i com deia aquelles màquines recreatives "Insert Coin".