miércoles, 11 de abril de 2012

L'Estripacalces, una nova a Can Dit Xic de Margalef

Ses Mejestats, els Reis Mags d'Orient, van ser generosos enguany i a part de tonelades de carbó també em van deixar dins de la meva sabatilla 10 parabolts i mig litre de gasolina. I aquests dies he tingut l'oportunitat d'aportar la meva petita contribució en una de les millors escoles del món mundial, que no és una altre que Margalef.




L'expedició de setmana santa va començar amb la furgo plena de fato i de camí cap a Siurana per formar un petit komandillo de fortuna integrat per alguns incodicionals tarragonins. I després de la pluja dels dies anteriors va arribar el bon temps i amb ell els encadenes de velles ferides. Vies marranajades que esperaven la tatxada definitiva, com digué aquell gran mestre d'obres; el tajo bien limpio. Així el primer dia, al Grau de Masets li tocava a la Imbècil 7b+ i al Pit roig valent 7b: al segon a la Siuranella van ser la Refineria 7b+ i l'Ejaculació perifèrica 7b. I llavors com per un extrany motiu d'origen celestial hi havia una plaga de lesions que em deixaven sol davant del perill. Els lisiats fugien en busca de les millors atencion possibles per solventar les seves respectives dolències. I així, era com, posava rumb a Margalef amb la ferma voluntat d'equipar una bonica linia que tenia clitxada.

El primer atac, d'expedición ligera, va servir per fixar la corda i fer un dipòsit de material.




El segon atac de dia sencer, ja amb eines més contudents entre elles la incomfusible Xinita que acaba firmant una gran actuació. I després molta feina de raspall, i saneig fins que una pedregada em pilla per d'alt de tot desfixant la corda i em deixa xop com un poll. Més tard deixa de ploure i amb uns sudafricans enrollats provo una mica la via.

El tercer i definitiu atac serveix per deixar-la niquelada i apuntet per la first ascent. I després encara tinc temps de tornarme a ajuntar amb els sudafricans amb qui tinc la oprtunitat de tatxar finalment una altre vella ferida de guerra; la Whiskey compadre 7b+ al Culample4 i donar per finiquitades les vacancions de setmana santa.



I aquesta nova via dedicada a aquell company meu que tant bones actuacions diu que ha firmat deixant sempre el pavelló ben alt. I no us penseu que parlo de l'apassionant món de la vertical sinó més aviat en la horitzontal y entre sábanas. És un màquina, una autèntic fenòmen, l'irrepetible i inconfusible: l'estripacalces!!

1 comentario:

PGB dijo...

M'encanta el nom. Amb els amics quan anem de "jarana" també ho fem a crit de: "anem a estripar calces!"