La cinta fustigadora

Ja feia dies que molts de vosaltres patieu per la mala salut d'aquest espai facilment deduïble per la manca de noves publicacions. I el que ha passat és que les últimes entrades totes estaven centrades en les novetats d'aquest pobre currante per la penyita o sea ser equipaments esportius a cala montse mayormente. Així el blog ha sofert els danys colaterals de les moratories vigents: oficialment la pistolita està paradeta a les golfes de casa esperant temps menys clandestins.

I el blog, de mentres, buscant noves línies editorials pels incondicionals lectors.

Ara que he vist els nous mètodes d'entrenament dels "rock güarriors" he retrobat finalment la inspiració perduda. Ha arribat el moment de desvelar un secret molt ben guardat.

Per una banda, el tema alimentació: queda limitat el consum de birra i esmorçars potents, llegiu ous ferrats, bocates de bacon queso, botifarres al vino, morrito crek crek i submarinos. L'esmorçar alternatiu, va conquerint terreny, poc a poc d'una manera quasi imperceptible. Dos peces de fruita, cereals, iogurt i mermelada i amb això hem d'aguantar fins al dinar. Sens dubte la part més dura de tot plegat. A mig matí ja volta algun alternatiu arrassant intendència per matar el gusanillo. Però després, quan arriba l'hora de dinar... allò és el moment de glòria celestial. Dos plats mínim del "zambullo" de turno... fins a rebentar. Que costi inclús aixecar-se de la cadira per autoimputar-se un sentiment de culpa per l'afartón. La solució és passar pel gym a cremar els excesos.

Així per altra banda, entrem a l'entreno pròpiament dit: a tal efecte, hom disposa de la fustigadora. Una cinta de còrrer descartada per centres esportius d'elitista perfil, però ben acollida al parc on gaudeix d'una segona joventud. Tan és l'èxit que té que s'han de fer quadrants de distribució d'usuaris. Un a un van caient els soferts atletes. El primer 40 minuts i rebentat cap a la dutxa, n'apareix un altre d'aspecte més atlètic i amb 50 minuts mort desapareix del gym, finalment arriba un atleta de contrastada calitat i fa mitja horeta per estirar les cames. Tot el que arriba buscando pelea, l'acaba trobant.

I direu a que ve, un homenatge a un estri aparentment tan sencill. Pues resulta que un dia com qualsevol altre, que cert individu coleccionista de curses de bombers, es trobava feliçment trotant a la cinta. Quan de repent i per causes desconegudes es va sentir un puuuummm. Segons després, va comensar a sortir una fumareda negre i a emetre un soroll certament esfaraidor. A la qual cosa, l'individu en questió, de l'ensurt, va saltar de la cinta fugint del gym. Total que la pobre va estar unes setmanes de baixa provocant l'inevitable aparició de tensions i un estat de malhumor generalitzat. Per sort resucita a la setmana, d'entre els morts, implantant de nou l'alegria colectiva.

Els resultats segons sembla vindran a llarg termini...

A la pregunta del gran mestre: "Va porquets, comenceu a cantar resultats de la cursa de bombers. Evidentment, tot aquell que no hagi baixat de 40' millor que no digui res i que no se sàpiga..."

I es feu el silenci

Arribant finalment a la mateixa conclusió barrilenca... "els seus entrenaments no serveixen per una puta merda!"